Principals malalties de gossos.
Brom:
Malaltia vírica altament contagiosa, que s’encomana per les secrecions nasals dels animals afectats, i que cursa amb febre, tos, diarrea i frequentment amb complicacions neumòniques i neurològiques. El seu pronòstic és reservat, amb una alta incidència de mort o recuperació amb seqüeles neurològiques. Les vacunes indueixen immunitat eficaç davant d’aquest virus.
Hepatitis infecciosa canina
Malaltia vírica contagiosa que afecta a diversos òrgans, especialment fetge, ronyò, melsa i pulmons. S’encomana per femtes, saliva i orina. És de pronòstic reservat. Actualment està bastant controlat gràcies a la vacunació rutinària.
Traqueobronquitis infecciosa
Són varis els virus involucrats en aquesta malaltia. La principal manifetació és la tos. La majoria de vacunes polivalents protegeixen davant d’aquests virus, però a més a més, existeix una vacuna que s’administra intranasal una mica més específica davant d’aquesta malaltia.
Parvovirus caní
La principal causa d’infeccions en gossos domèstics menors de 6 mesos. Afecta fundamentalment al budell, i de forma menys frequent al cor. Cursa amb vòmits i diarreas agudes i hemorràgiques, anorèxia i forta deshidratació. La vacunació és fonamental.
Ràbia
És una encefalitis vírica aguda caracteritzada per alteració del comportament, agressivitat, paràlisi progressiva i mort en els animals de sang calenta. El control en gossos i gats disminueix la seva aparició en humans. Actualment no s’ha publicat la obligatorietat a Catalunya, encara que sí ho és en altres autonomies d’Espanya i a la majoria de païssos d’Europa. La seva aplicació és altament recomanable.
Leptospirosi
Malaltia universal, present en molts animals, que es transmet per l’orina, i que afecta fonamentalment al fetge i al ronyó. L’orina contaminada és molt infecciosa per l’esser humà. En zones urbanes, els rossegadors jugen un paper important en la propagació.